El forat 1 és un par 4 interessant. Tenim un obstacle d’aigua a tota la part esquerra, mentre que a la part dreta ens espera amenaçant un fora límits. És fonamental no arronsar-se en el cop de sortida; normalment serà suficient una fusta 3, que haurem d’ajustar a l’esquerra per tenir un bon segon cop d’uns cent metres si hem aconseguit el nostre objectiu des del tee. És un forat que no ens permet cometre errors de direcció. El green és força assequible, sense gaires caigudes.

El forat 2 és el primer par 5 del recorregut. Té un dogleg suau a l’esquerra i amb pujada i caiguda de dreta a esquerra durant el primer tram. Si és possible, picar un drive centrat apuntant al faig que hi ha en el pendent del marge dret per deixar la bola al mig del carrer. El segon cop caldria recolzar-lo lleugerament a la dreta per disposar d’un tercer cop còmode a centre de green.

El forat 3 és el segon par 4 i ens ofereix una sortida espectacular. El principal perill és a la dreta i a esquerra, i una bola amb un suau draw ens hauria de situar en una bona posició per atacar amb un ferro curt un green protegit per bunkers a l’entrada i a la part esquerra.

El forat 4 és el primer par 3 del recorregut i possiblement un dels millors forats del camp. A l’hora de triar el pal cal tenir present que sempre és millor quedar-se una mica curt que passar-se. El green té una caiguda molt accentuada de dreta a esquerra. Un dels objectius ha de ser situar-se per sota de la bandera per tenir un putt de pujada i possibilitats de par.

El forat 5 és un dels més estratègics del recorregut. De sortida haurem d’aproximar-nos el més possible a l’obstacle d’aigua frontal. Si volem tenir opcions de jugar a green de segon cop, hem d’allunyar-nos suficientment dels arbres de la dreta, els quals haurem de sobrevolar en un cop sec cap al nostre objectiu. Si no ho veiem clar, millor jugar al carrer i confiar en un cop d’aproximació cap a un green en alt. Cal afinar o ens pot quedar un putt de més de vint metres.

El forat 6 demana calcular molt bé la distància. Si fallem, millor fer-ho curt i per la dreta; hem d’evitar la part esquerra i passar-nos de llarg. Un bunker frontal i un altre a la part esquerra protegeixen un green sense gaires complicacions.

El forat 7 és el par 4 més desequilibrant del recorregut. Per la seva curta distància es pot intentar arribar a green de sortida, però cal tenir present l’amenaça del fora límits de la dreta. Si juguem al carrer, en tindrem prou amb un ferro mig per preparar el cop d’aproximació a green.

El forat 8 és un espectacular par 3. Des del tee, que se situa a uns quinze metres per sobre del green, tenim a la vista els perills del forat. Si es busca el centre de green, no ha de significar cap problema tenir opcions de birdie, però les posicions més escorades de bandera poden amagar més d’una sorpresa.

El forat 9 està considerat el forat més difícil del recorregut, L’objectiu de la sortida és evitar els arbres de la dreta, darrera dels quals hi ha un fora límits, i l’obstacle d’aigua frontal. Però si ens quedem massa a l’esquerra o massa curts, tindrem problemes per parar la bola en el segon cop en un green petit, que té caiguda d’esquerra a dreta i que baixa de davant cap enrere. En el segon cop sempre és millor jugar un pal menys per evitar els perills que ens esperen darrera el green.